Come tribût ae Catalogne, o publichìn l’editoriâl parsore ancje in lenghe catalane. Sot, la version in lenghe furlane.

CATALUNYA I ELS DOS CAMINS D’EUROPA

La crisi espanyola a Catalunya és el reflex d’uns quants fenòmens polítics i socials: l’aspecte millor és la lliçó del poble català, que ha confirmat un altre cop de ser per tothom un exemple de pau, cohesió social, integració, organització i democràcia.

_Tot i així hem d’aprendre molt també dels fets pitjors.

_La incapacitat de resoldre problemes polítics, la falta de diàleg, l’estratègia de repressió i intimidació, fins i tot la violència contra la gent pacífica, són un símptoma extremament greu.

_És veritat que el sistema polític espanyol té una gran herència de franquisme (en canvi a Itàlia hi ha més una herència democristiana, amb totes les seves màfies i les seves trampes) i que ja abans del franquisme Espanya havia sembrat al món sistemes colonials fets només de corrupció

i predació (mirem fins i tot avui el nivell de democràcia i de desenvolupament de les antigues colònies britàniques i de les antigues colònies espanyoles a Amèrica) però hi ha alguna cosa més, que toca tota Europa.

_Rere l’horror de la reacció espanyola hi ha també una realitat nacional. L’estat nacionalista, nascut amb fonaments econòmics del segle XIX, tenia funcions específiques: autoritat màxima sobre moneda, impostos, exèrcit, dimensió apta a protegir una economia típica del Vuitcents, que necessitava poder distribuir els seus productes sense estar obligada cada pocs quilòmetres a passar fronteres/duanes com a l’edat mitjana.

_De tots aquests poders, a l’estat no li queda res: la moneda és europea, la política tributària a estats com Espanya la imposa Europa, la defensa és de l’OTAN (ja cal que arribem a un exèrcit europeu), l’economia real i de finances té o dimensions regionals, o bé internacionals/globals.

_L’única cosa que li queda a estats com Espanya i Itàlia és la xarxa clientelar antieconòmica i corrupta, que no produeix absolutament res. Un sistema que fa desaparèixer recursos enormes només per alimentar-se.

_Sense els diners de Catalunya (que sigui amb pacte fiscal o independència és el mateix), aquell sistema col·lapsaria: i és just que col·lapsi.

_Europa ha de triar entre dos camins difícils: o borrar del mapa els grans estats nacionals i trobar una harmonia democràtica entre Unió Europea i Regions Europees (i Catalunya serà sens dubte una d’elles); o assistir al col·lapse d’Europa mateixa i a l’augment de la violència inútil i predadora d’estructures, com Espanya i Itàlia, que ja són uns zombis de la història.
✒ Sandri Carrozzo
___________________________________________________________________________________

LA CATALOGNE E LIS DÔS STRADIS D’EUROPE

La crisi spagnole in Catalogne e je il spieli di tancj fenomens politics e sociâi: dal sigûr la robe plui biele e je la lezion dal popul catalan, che al à confermât ancjemò une volte di jessi par ducj un esempli di pâs, coesion sociâl, integrazion, organizazion e democrazie.
_Ma salacor o vin di imparâ tant ancje di ce che al è sucedût di plui brut.
_La incapacitât di frontâ problemis politics, la mancjance di dialic, la strategjie de repression e de intimidazion, infin adiriture la violence cuintri de int pacifiche a son un segnâl une vore grâf.
_E je vere che la Spagne e à un implant politic che in tante part al è erêt dal franchisim (intant che, par esempli, chel talian al è plui erêt de Democrazie Cristiane, cun dutis lis sôs mafiis e furbetâts) e che za prime dal franchisim e veve semenât ator pal mont sistemis coloniâi fats dome di coruzion e predazion (che si viodi ancjemò vuê il nivel di democrazie e di disvilup des ex coloniis britanichis e di chês ex spagnolis, in Americhe), ma al è alc di plui che al tocje dute la Europe.
_Daûr dal orôr de reazion spagnole e je une realtât razionâl. Il stât nazionalist, nassût su lis fondis de economie dal Votcent, al veve funzions specifichis: podê su la monede, su lis tassis, sul esercit, dimension juste a protezi une economie di scjale tipiche dal secul XIX, che e veve bisugne di distribuî i prodots cence passâ ogni altri moment par une frontiere/dogane di fate medievâl.
_Di ducj chescj podê nol reste nuie: la monede e je europeane, la politiche fiscâl in stâts come la Spagne e je imponude de Europe, la difese e je NATO (e o scugnìn rivâ a un esercit european), la economie reâl e finanziarie e à o dimensions regjonâls o internazionâls/globâls.
_La sole robe che ur reste a stâts come Spagne e Italie e je la rêt di clientelis antieconomichis e mafiosis, che no produsin plui nuie. Un sisteme che al fâs sparî risorsis fûr di misure, dome par sostignî se stes.
_Cence i bêçs de Catalogne (plui autonome o indipendente al è l’istès), chel sisteme al larès in colàs: e al è just che al sucedi.
_La Europe e je devant di dôs stradis dutis dôs griviis: o scancelâ de mape i grancj stâts nazionâi e cjatâ une armonie democratiche jenfri Union Europeane e Regjons Europeanis (e la Catalogne e sarà dal sigûr une di chês); o viodi a colassâ la Europe e a cressi la violence inutile e predadore in struturis, come Spagne e Italie, che aromai a son zombis de storie.
✒ Sandri Carrozzo