Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Une “mission” tant che regâl di Nadâl

Dree Valcic

✽✽ Il timp nus cor daûr e la pazience divine, ancje se e je infinide, al è miôr no sfidâle. Un riferiment biblic che, intun mês tant che Dicembar – cul Nadâl che nus ven ufiert tant che moment e ocasion di riflession su noaltris e sul mont dulintor – al varès di fânus tornâ a pensâ la storie dal popul furlan e il rûl che chest al è stât clamât a vê.
✽✽ Cuant che o fevelìn des lidrîs cristianis e ancjemò prime de spiritualitât dai siei prins abitants, cuant che o tornìn a lâ ae ereditât che nus è stade consegnade di “Aquileia Mater”, no si riferìn a un insiemi di sintiments, compuartaments che si son sedimentâts dilunc dai secui, formant il DNA de nestre int, ma a alc di ancjemò plui profont, tant potent che no si pues dimostrâlu in maniere razionâl, ma dome midiant di un at di fede: o o crodìn di vê un compit precîs, une mission di fâ pe umanitât tant che puartadôrs dal messaç aquileiês ancje in timps modernis, o pûr rassegnìnsi al anonimât, ae rese devant de globalizazion e ae uniformitât.
✽✽ Sigûr, se o doprassin struments sientifics o podaressin ancje provâ a dâ une esplicazion logjiche a cheste nestre diversitât di popul: il vê mantignude la lenghe, il jessi logâts di un pont di viste gjeografic tal centri de Europe, il vê savût integrâ intal nestri tiessût uman e sociâl ogni invasôr, il jessi stâts, in maniere direte o indirete, che nus plasi o no, protagoniscj de storie europeane e no dome. Ducj elements che a rindin cheste tiere uniche inte sô diversitât.
✽✽ Se però o fevelìn di fede, e je la cussience a risultâ determinante par tacâ un troi e puartâlu insom, ancje se za al sune tant che un miracul il fat che il Friûl e i furlans a esistin ancjemò in dì di vuê.
✽✽ Cun dut chel che o vin passât, il vê rivât ogni volte a ripiâsi al varès di fânus capî che forsit o varessin di fevelâ di “destin”, come se mantignî impiade la flame di chê ereditât aquileiese di tramandâ al fos plui fuart di ogni contrarietât.
✽✽ Un messaç universâl di fradilance, pâs e libertât, une sperance partide di Alessandrie di Egjit e rivade in Friûl par anunziâ un mont gnûf.
✽✽ Vênt cussience, jessi testemonis atîfs e je une grande responsabilitât, ma al è ancje il regâl plui biel di Nadâl che o podìn fâ ae nestre int. ❚

Apontaments / Tarcint, Vinars 6 di Setembar aes 18, Presentazion dal libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami te terace de Biblioteche Comunâl

Redazion
L’apontament si tignarà doman, Vinars ai 8 di Mai, aes 18, te terace de Biblioteche Comunâl, vie Divisione Julia a Tarcint. La Aministrazion Comunâl di Tarcint cun la Comision de Pari Oportunitât nus invide ae presentazion dal libri di Erika Adami “Feminis furlanis fuartis” che viodarà la partecipazion di une protagoniste dal libri e de […] lei di plui +

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +