Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Afârs pôc clârs cui chalet in Austrie

Barbara Cinausero

Des Maldivis fin aes Alps: la mode dai chalet e rivà in Austrie plui di 25 agns indaûr cul vilaç alpin “Seinerzeit”. La idee e jere chê di puartâ in montagne il concet di vacance intes cjasutis al mâr. Ma cumò la societât in capite dal borc alpin “Seinerzeit” e à declarât faliment.
◆ Stant ai consulents economics dal turisim, in chest câs a àn di jessi daûr erôrs gjestionâi pençs, par vie che i numars economics dai chalet alpins a son daûr a vivi un boom grandonon. I clients a son soredut personis abenadis e la pandemie e à inmò di plui saborât la tindince aes vacancis in cjasis dispartadis. Il magheç al starès inte cubiade jenfri architeture tipiche origjinâl par stâ inte nature, ma cu la comoditât di un hotel, ancje in graciis de presince di areis di benstâ.
◆ La plateforme chalet-dorf.info e gjestìs in Austrie la prenotazion di passe 300 chalet. Un vilaç avonde grant al è stât inaugurât intal Dicembar dal 2023: intal resort alpin Triforêt si pain salacor 700 euros par gnot e a son chalet in vendite dai 400.000 euros insù. Il plui cjâr al coste 1,4 milions di euros. A Kitzbühel i presits dai chalet a stan montant sù cence misure, rivant tai ultins timps ae cifre record di 18.132 euros par metri cuadri.
◆ Ma i progjets edilizis cualchi volte a son cetant stramps: une perizie di sostignibilitât ambientâl e ven domandade dai 500 jets insù e ce che al ven dispès criticât al è ancje il fat che tancj chalet a sedin di fat secondis cjasis o invistiments pai siorons. Intai ultins agns a son stadis fatis buinis tantis soluzions pôc “claris”, cu la scuse di dâ un jutori al setôr turistic, ma in struc si pues aromai fevelâ di une rude straçarie di superficie verde, che e va indenant a jessi lovade cence un plan concret di disvilup dal teritori.
◆ I abitants a va indenant a dâ cuintri ai progjets, dispès ancje cun sucès, come intal câs dal Resort Sternenberg sul Hochrindl, ma li dal Pas Thurn a Mittersill a son daûr a tirâ sù 45 apartaments di gale e 15 chalet tant che secondis cjasis intal discutibil resort di lus “Six Senses”.
◆ Bielzà su la tratative di compravendite dal teren la Cort dai Conts e veve pandût i siei dubis, par vie che il teren parmìs de risierve naturâl protete Wasenmoos al sarès stât vendût ai imprenditôrs a un presit masse bas.
◆ A Hochneukirchen, inte Basse Austrie, là che al è in progjet un resort cun 230 puescj, cuintri di nome 450 personis che a vivin, i abitants a stan inmò bataiant. Il sindic si sintarès stramontât des protestis, par vie che, stant a ce che al dîs, i progjets pal disvilup turistic de localitât no saressin inmò stâts fats bogns une volte par dutis. E ancje in chest câs si stan spietant altris evoluzions.
◆ Tra speculazions edilizis, vuadagns soteranis, venditis scontadis fatis di scuindon a dam dai proprietaris, roseaments dal teritori, cuant che si trate di speculazions e di vuadagns, no si cjale in muse nissun e dut il mont al è paîs, ancje in dam di chês pocjis areis gjeografichis – piçui paradîs naturâi – che a restin ancjemò. ❚

Apontaments / Tarcint, Vinars 6 di Setembar aes 18, Presentazion dal libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami te terace de Biblioteche Comunâl

Redazion
L’apontament si tignarà doman, Vinars ai 8 di Mai, aes 18, te terace de Biblioteche Comunâl, vie Divisione Julia a Tarcint. La Aministrazion Comunâl di Tarcint cun la Comision de Pari Oportunitât nus invide ae presentazion dal libri di Erika Adami “Feminis furlanis fuartis” che viodarà la partecipazion di une protagoniste dal libri e de […] lei di plui +

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +