“Un o doi, a voltis trê di lôr.” In ocasion di une interviste fate pôc timp indaûr, e je stade cheste la rispueste di Danijela Devcˇic´, diretore de preson di Cjaudistrie, ae domande su trops presonîrs che si puedin cjatâ intune cele sole tal so istitût. Magari cussì no, il probleme dal soreafolament des galeris al è cetant grivi no dome tes presons dal Friûl, ma ancje in chês de Slovenie, li che a son sîs istitûts di pene (Lubiane, Maribor, Celje, Cjaudistrie, Ig, Dob), cun di plui lis lôr vot sedis distacadis, par un totâl di 14 presons plui un riformatori (a Radecˇe). Dopo de indipendence dal 1991, il sisteme carcerari tal Paîs nestri vicin al è stât istituît tal 1995. Cul lâ dai agns, il numar dai presonîrs al è cressût: cumò a son in dut plui di 1.800, a pet dai 734 di trente agns za fa. Di chescj, cuasi la metât a son forescj di plui di 60 Paîs, soredut de vecje Jugoslavie, ma ancje di Romanie, Turchie, Afghanistan, Pakistan e di cualchi Stât african, par solit becâts cence documents par jentrâ te UE.
◆ Il primât al va propit ae preson di Cjaudistrie, li che sui 150 impresonâts di cumò (ancje se i puescj a saressin 110, duncje il soreafolament al è dal 136%), plui di 90 a son forescj, rivâts di 34 Paîs diviers. Par vie di cheste situazion, la diretore e à decidût di inmaneâ un cors di lenghe slovene: une lezion par setemane par cure de Universitât popolâr di Cjaudistrie, la iniziative e larà indevant almancul fin al 2029.
◆ Ma in galere la comunicazion nol è l’unic cantin. I spazis, par esempli, a son chei che a son. In medie il soreafolament al è dal 140%. L’istitût plui vieri al è chel tal centri di Lubiane: l’edifici al à passe sessante agns, i puescj in vie uficiâl a son 135, ma cumò i ‘ospits’ a son uns 260, cuntun soreafolament di cuasi il 200%.
◆ A cheste situazion cuintri ducj i dirits dai impresonâts, ricognossûts di cetantis normis a nivel statâl e european, il guvier centrâl al cîr di cjatâ fûr une soluzion tirant sù un istitût di pene gnûf di pache a soreli jevât de capitâl: i lavôrs a son za tacâts, a varessin di finî dentri di un an, i puescj a saran 388 (dome par impresonâts oms) par un cost di cuasi 73 milions di euros. Chest gnûf stabil nol varà fereadis sui barcons des celis, ma ben un sisteme tecnologjic avanzât par che nissun al scjampi. In dut, dome uns 550 a son i lavoradôrs tes presons slovenis, che a stan daûr a sigurece, salût, netisie e alimentazion dai impresonâts. ❚
Soreafolament des presons, probleme in cressite
Alessio Potocco