Sfuei Mensîl Furlan Indipendent
Archivi de Patrie

Un Istât in mont

............

Cuntun pôc di ritart rispiet ai agns passâts, manzis, vidiei, pioris e cjaris di fin di Jugn, prins di Lui, a àn tornât a cjapâ la strade pe mont, a passon. Si è tornât duncje a ripeti il rît secolâr de transumance che a dispiet dai timps che a cambiin, al reste un dai ponts di riferiment de economie montane. A son cirche un centenâr in Friûl-VJ i arlevadôrs che a resistin a cjamâ lis malghis, une cuarantine in particolâr chei che a rezin vacjis di lat e a produsin formadis, scuetis e altris prodots. Di medie ogni arlevadôr al puarte a passonâ des cincuante al centenâr di manzis tai pascs di Cjargne, Val Cjanâl, Glemonat e Friûl Ocidentâl, “cun problemis simpri plui intrigôs” al conte Alberto Pischiutti, president de Cooperative regjonâl dai malgârs. “Aes rognis che di an in an si sglonfin – al spieghe – chest Istât o vin ancje il fastidi dai dans che e à lassât la pesante neveade dal Invier passât, cun trois slambrâts, caseris ruvinadis e lozis di comedâ; po dopo o vin ancje il probleme de aghe che e à di jessi potabile par podê rispietâ ducj i criteris igjenics sanitaris che a coventin a produsi il çuç, in sostance e je simpri une bataie”. Un pocje di sperance le dan i zovins che tai ultins agns a àn tornât a vê passion di chest mistîr, dûr e plen di sacrificis. “E je vere: si stan tornant a svicinâsi – al conferme Claudio Peresson, un dai arlevadôrs cun plui esperience de Cjargne – cualchidun al à cjapât il testimoni dai gjenitôrs o dai nonos, cualchidun altri invezit si è fat indenant di bessôl. ancje chi però o vin di fâ i conts cul dret e cul ledrôs de medaie, parcè che se e je vere che i zovins a stan tornant in malghe, diviers di lôr no àn la formazion juste par cuvierzi ducj i mistîrs, in altris situazions invezit a son i vecjos che no vuelin molâ dal dut la man e a stentin a fidâsi”.
I passaçs gjenerazionâi a àn puartât ancje un miorament de cualitât des lavorazions e duncje ancje dai prodots, lu conferme Ennio Pittino, che pal Ersa, l’Ent regjonâl pal svilup rurâl, al seguìs malghe par malghe ce che al sucêt in mont: “dîs, cuindis agns indaûr o cjatavin arlevadôrs stracs, demotivâts, che a volevin molâ dut, cumò o vin malgârs e casârs di sucès e formadis e scuetis che a vincin premis ator pal arc alpin. Risultâts che si sta otignint ancje in gracie dal PPL, un disciplinâr che al regule lis “piçulis produzions locâls” e che al covente par rispietâ dutis lis normativis di leç ma ancje par podê vendi i prodots a un presit remuneratîf par cui che iu fâs. Di fat un altri probleme dal sisteme al è chel di rivâ a sostegnî i coscj de ativitât economiche – al fâs notâ Pittino – cui che par esempli al à ancje l’agriturisim tacât de malghe al è fortunât parcè che al dâ fûr subit ce che al prodûs, chei invezi che no lu àn, a àn par fuarce di cirî altris stradis”.
Il sisteme des malghis de nestre Regjon no stin a dismenteâsi al à dople e triple funzion: di une bande al permet une produzion di trasformazion dal lat di altissime cualitât, di chê altre al ten net e curât l’ambient, tignint cont di dut il teritori di val, riviestint tra l’altri une part impuartante di atrazion pal turisim estîf.
Al sarès biel in definitive che la Regjon e metès adun une riforme complessive in stât di proviodi di une bande un sisteme incentivant e just par chei che pardabon a crodin tal setôr, di chê altre intervents specifics pal mantigniment des stradis forestâls e dai trois, cence dismenteâsi di meti a bant malghis e stalons publics dant prioritât ae int dal puest. ❚
✒ David Zanirato

Apontaments / Tarcint, Vinars 6 di Setembar aes 18, Presentazion dal libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami te terace de Biblioteche Comunâl

Redazion
L’apontament si tignarà doman, Vinars ai 8 di Mai, aes 18, te terace de Biblioteche Comunâl, vie Divisione Julia a Tarcint. La Aministrazion Comunâl di Tarcint cun la Comision de Pari Oportunitât nus invide ae presentazion dal libri di Erika Adami “Feminis furlanis fuartis” che viodarà la partecipazion di une protagoniste dal libri e de […] lei di plui +

Gnovis / “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami a vicino/lontano e al Salon internazionâl dal libri di Turin

Redazion
La Patrie dal Friûl e segnale doi apontaments che le viodin protagoniste cul libri “Feminis furlanis fuartis” di Erika Adami, che e fâs part de golaine “La machine dal timp”. Te suaze dal festival vicino/lontano, rivât ae vincjesime edizion, Erika Adami e moderarà l’incuintri “Feminis. Talents di no strassâ” che al nas des esperiencis contadis […] lei di plui +

Comunicât / Cungjò, Aureli. Nus lasse un grant omp, Aureli Argemì, che si è batût pai dirits dal popul catalan e par chei di ducj i popui minorizâts. Il comunicât in lenghe catalane e furlane.

Dree Venier
BARCELONA Aureli Argemí, fundador i president emèrit del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), ha mort aquest dilluns als 88 anys, segons ha informat l’entitat en un comunicat. Nascut a Sabadell el 1936 i llicenciat en teologia a Roma i París, va ser monjo de Montserrat, va formar part […] lei di plui +